Miquel Casasnovas Riera, memòria històrica de la Ciutadella republicana

Miquel Casasnovas Riera és la figura més propera al revolucionari moderat, a l’home que reivindicà la millora de les condicions de treball de la classe obrera i que va ser, com molts, víctima de les circumstàncies del seu temps. Sindicalista, polític i sabater, participà en la Guerra Civil a favor de la legalitat republicana, accedí a la comissió de govern municipal de Ciutadella i entre 1937 i 1938 va ser l’alcalde de la ciutat. El 8 de febrer, després de la caiguda de Menorca en mans nacionals va ser víctima de la repressió política. Entre 1939 i 1951 va viure situacions de sentències de mort i de desterrament a Mallorca. El seu tarannà moderat és el que li salvà la vida. Moria a la Residència de la Bonanova a Palma de Mallorca un 11 de gener de 1987.  

0001MIQUEL CASASNOVAS RIERA, “Miquel de s’hort de’n Vigo” (Ciutadella de Menorca 11 d’agost de 1904 – Palma de Mallorca 15 de gener de 1987). Sindicalista i polític menorquí.

Als tretze anys participà l’agost de 1917 en la presa de la càrrega de blat que portava el vaixell Lorencito amarrat al moll de Ciutadella. Després d’un dia a presó i essent menor va ser alliberat, però un any després s’afilià al sindicat anarquista Resistencia Ciudadelana de Obreros Zapateros (RCOZ) que evolucionà com la resta del sindicalisme menorquí a la UGT.

El 1932 va ser un dels fundadors juntament a Antoni Serra del Radio Comunista de Ciutadella i del PCE a Menorca. Participà en la candidatura del PCE a les Illes en les eleccions de novembre de 1933, encara que la seua tasca principal es centrà en la secretaria de la Federació Obrera de Ciutadella i l’organització de les reivindicacions que culminen el 6 d’octubre de 1934 en la vaga general convocada a Ciutadella, Maó, Alaior i es Castell. Les autoritats de l’illa ordenaren l’arrest dels caps sindicals implicats, entre els quals, Antoni Serra, Alfons Sastre, Francesc Marquès, Antoni Bonet, Josep Riera, Rafel Serra i Miquel Casasnovas. Durant tres mesos van complir condemna per desobediència a l’autoritat, activitats i edició d’octavetes subversives. Entre el novembre de 1935 i l’abril de 1936 va ser el responsable de les convocàtories de vaga en la fàbrica Pons Menéndez, un conflicte que finalitzà amb la vaga general al calçat ciutadellenc el 20 d’abril i que es cobrà un mort per part dels sindicalistes. Altre cop Miquel Casasnovas i el comitè de vaga acabaren a presó.

El 23 de març de 1936 constituïda la nova Comissió Gestora Municipal, Casasnovas assumí el càrrec de vocal encarregat de la Benefiència fins la celebració de les noves eleccions municipals previstes pel 12 d’abril, però que no es celebraren. La Comissió, per tant, es perllongà fins l’esclat del Cop Militar el 18 de juliol, i va ser restaurada l’agost.

L’1 d’agost de 1936 torna a entrar en representació de la F.O.C. en la Comissió Gestora Municipal de Ciutadella, encarregant-se de la Beneficència entre agost i febrer de 1937. El seu principal interés va ser proveir l’Hospital Municipal de Ciutadella de mitjans, sobretot després de la fallida invasió de Mallorca en la que participà juntament amb altres milicians menorquins. La defensa de les religioses de l’Hospital que treballaven en la infermeria i el viatge a Barcelona amb elles per allunyar-les de l’illa, va ser l’atenuant principal en el processos posteriors a la guerra i el que el salvà de la pena de mort.

Entre el 17 de febrer de 1937 i el 3 de març de 1938 va ser designat alcalde president del Consell Municipal de Ciutadella. Les diferències internes en el si del Front Popular de Ciutadella condueixen a la dimissió dels quatre vocals del Ràdio Comunista, així com del propi Miquel Casasnovas acusat pels socialistes i anarquistes d’afavorir els interessos privats d’alguns industrials de calçat vinculats al PSOE (entre ells Pere Josep Pons Menéndez, Lluís Esteban…).

A partir de 1939 passà per les presons de La Mola de Maó (8-02-1939 a 12-06-1940), La Modelo de Barcelona (12-06-1940 a 24-07-1942), La Mola (25-07-1942 a 1-08-1943) i finalment acusat de delicte de rebel·lió va obtenir la llibertat condicional amb desterrament a Palma de Mallorca fins 1951. Pesava sobre ell la pena de mort que no va ser sentenciada com remarcàvem abans per la defensa de les religioses a Ciutadella durant les primeres setmanes de guerra, i per les gestions de Tomàs Squella i de la Superiora sor Marina Escoda, “ya sabe que le apreciamos y agradecidas por el bien que nos hizo, esté persuadido que el Señor se lo premiará, tenga mucha fe en Él y en su Madre Santísima (…).Yo,esté seguro que he hecho por Usted todo cuanto he podido“.

L’abril de 1947 va ser processat i absolt en un consell de guerra per “rebel·lió i guardar a casa impressos subversius del PCE” que li van ser proporcionats per Miquel Picornell que seria processat paral·lelament com afiliat clandestí del partit comunista i condemnat a un any de presó.

El 1952 tornà a Ciutadella amb la seua família després d’un desterrament de deu anys gràcies a la intercessió de l’empresari  del calçat Lluís Esteban qui anys després escrivia que “sempre admirà Miquel Casasnovas, per la manera de ser, era noble i honrat, mai va voler res que no fos seu i lluitava fins el final per aconseguir els drets que per llei pertanyien a la classe obrera“. I aquesta lluita la va fer des d’una segona fila, com a assessor dels enllaços de la fàbrica. El seu passat en la política menorquina i en el partit comunista, així com la presó van ser determinants perquè restés en segona fila.

Entre 1961 i 1962 va lluitar juntament amb Francesc Triay pels drest dels treballadors a l’escarada -coneguts amb el nom en castellà de destajistas-, una tipologia de contracte propi de la indústria sabatera enquistat en el passat però que cada cop perdia pes a favor dels contractes dins la fàbrica i la mecanització impulsada pels Plans de Desenvolupament del Règim. La falta d’acord amb l’empresari desembocà en la primera vaga reivindicativa en el calçat menorquí. Altra cop començava a col·laborar amb la formació de la COM de Menorca clandestina (CCOO). Al final del franquisme i inicis de la Democràcia participà en la reorganització de l’esquerra menorquina, però no entrà a formar part de cap candidatura, ja que a nivell polític es buscava una legitimitat amb el passat, però amb cares noves.

A partir de la mort de la seua esposa, el 1975, Miquel Casasnovas va començar a tenir problemes de salut. Retirat de la vida sindical i política, i malalt d’alzheimer passà els darrers anys de la seua vida en residències de Càceres i Palma de Mallorca, on moria la matinada de l’11 d’agost de 1987.

Dies després, el 27 de gener de 1987, l’ajuntament de Ciutadella li retia homenatge durant la sessió del ple. Anys després, el desembre de 2014 Josep Antoni Pons Roca dissertà en el cicle de conferències Víctimes de la Repressió organitzat per l’IME sobre la figura dels tres batles de la ciutat durant la Guerra Civil.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s